LA LLENGUA INTERNACIONAL IDO

- Descripció general -

Fóra molt útil que poguéssim parlar o mantenir correspondència amb gent de diferents països, tal com ho fem amb els nostres propis paisans. Tanmateix, la barrera lingüística, sovint, fa que això resulti difícil, gairebé impossible.

Aquesta és la resposta que moltes persones donen davant d'aquest problema: que aprenguin anglès! Certament, l'anglès és la llengua més extesa arreu del món, però el seu aprenentatge implica invertir molt de temps, força dedicació i una considerable habilitat per tal de fer-ho correctament. A més, la llengua dels anglesos, encara resta lluny d'ésser parlada a nivell mundial.

D'altra banda, atès que és l'idioma d'uns països determinats, no és pas una llengua neutral. Per als qui ja parlen en anglès, "que aprenguin anglès" pot ser una resposta atractiva, però per als catalano-parlants, els hispano-parlants o els de parla francesa, per exemple, així com per a la resta de pobles del món, la resposta, de ben segur, fóra tota una altra.

Així, doncs, l'ONU té cinc llengües oficials i la UNESCO en té vuit. La Unió Europea en té un nombre similar (avui dia moltes més: unes vint, com a mínim!) i suporta una gran despesa econòmica pel que fa al servei d'intèrprets i traductors. Tot i que l'anglès i el francès predominen dins la UE, els alemanys comencen a demanar, lògicament, més quota de participació per al seu idioma. I per un altre costat, recentment, Espanya ha sol·licitat, formalment, el reconeixement oficial en Europa d'idiomes com ara el català, el gallec i el basc.

La utilització, per part de tothom i a escala internacional, d'una sola llengua nacional comportaria enormes avantatges, polítics i culturals, envers el país o països que tinguessin com a propi l'idioma elegit. Per tant, aquesta solució resulta inacceptable per a la resta de nacions i cultures del món.

La solució ideal, en aquesta situació, passaria per l'ús d'una llengua neutral inventada, com ara l'Esperanto o l'Ido. Aquesta llengua no substituiria els idiomes naturals (això fóra vandalisme), sinó que seria feta servir com a pont entre gent que, d'una altra manera, no podrien pas comunicar-se. Així, ens trobaríem amb el representant d'una cultura diferent a la nostra, en un camp neutral per a totes dues parts i amb molt poc o gens d'avantatge a favor d'alguna d'aquestes cultures.

L'idioma elegit no hauria de ser massa artificial. El vocabulari hauria de basar-se en les llengües existents (algunes de les quals tenen moltes paraules en comú, malgrat les diferències pel que fa a l'ortografia i la pronunciació). La gramàtica hauria de ser d'allò més senzilla, sense totes aquelles excepcions i idiomismes que col·lapsen l'estudiant de llengües nacionals.

Aquesta idea inspirà, entre d'altres, a mossèn Schleyer –l'inventor de l'idioma Volapük– i al doctor Zamenhof, creador de l'Esperanto, una llengua que romàn com la més coneguda d'aquest gènere, transcorregut més d'un segle des que fou inventada. Després d'uns quants anys d'experiència pràctica, foren suggerides diverses millores envers aquest idioma.

Per exemple, en Esperanto, Zamenhof feu coincidir els adjectius, inel·ludiblement, en número i cas, amb els substantius als què qualifiquen, de manera que un adjectiu té quatre possibles terminacions. No calia, en realitat, tanta complicació, tal com demostra l'anglès o l'hongarès, i com el propi Zamenhof més tard admeté. Tanmateix, per diferents raons, no es practicà cap de canvi en les regles de l'Esperanto.

Fou sobre la base de millores com la que hem esmentat, que un grup de prestigiosos científics i lingüistes desenvoluparen l'Ido. El comitè comptava amb el lingüista danès, professor Otto Jespersen, i amb el matemàtic francès, professor Louis Couturat. Ells prengueren la millor part de l'Esperanto i d'un altre invent –Idiom Neutral–, i desenvoluparen una llengua que és, amb quasi total seguretat, la més fàcil del món i alhora la més precisa.

A continuació, citarem una altra millora que el propi Zamenhof hagué de reconèixer com a molt lògica i convenient. En Esperanto, les paraules per a referir-se a persones o animals (paraules com ara actor o lleó) tendeixen a relacionar-se amb el gènere masculí, havent de derivar-se'n la forma femenina mitjançant un sufix. L'alternativa que el doctor Zamenhof preferí més tard, però que malauradament no prosperà, consistia en fer neutral aquest tipus de mots (epicens) i derivar-ne tant mascle com femella per mitjà de sufixos adients.

L'Ido, de la mateixa manera que el finès, compta també amb un pronom molt útil, que significa "ell/ella" i que pot ser usat quan és irrellevant o innecessari ser més específic. Tant de bo existís en català –i en moltes altres llengües– un pronom amb aquestes característiques, per tal d'evitar haver d'utilitzar sempre "ell o ella"!

Així, doncs, en Ido –però no pas en Esperanto– foren adoptades aquestes millores i unes quantes més, essent el resultat preferible per a quasi tots els qui han estudiat, equitativament, aquestes dues llengües internacionals semiartificials que, d'altra banda, tenen molts elements en comú –inclosa la inspiració de mossèn Schleyer i, en particular, del doctor Zamenhof.

És força d'agrair que el moviment esperantista, impulsat pel seu inqüestionable fervor, hagi lluitat tant per tal de promocionar la idea d'una llengua neutral internacional, fins al punt d'arribar a fer-la ben coneguda. No obstant això, per més que quasi tothom ha sentit parlar de l'Esperanto, i es tracta d'un idioma relativament prou fàcil, les seves lletres accentuades i complicacions innecessàries han fet recular a molts dels qui, en principi, se sentien atrets per l'ideal que representa. L'Ido funciona allà on l'Esperanto falla. Els qui ja hem experimentat amb l'Ido sabem com n'és de gratificant poder concentrar-te en allò que vols dir, sense haver de pensar alhora en com ho has de dir.

Això és força bonic teòricament, però... com funciona en la pràctica? Doncs bé: totes les trobades internacionals de gent que parlem en Ido –que han tingut lloc en nombrosos països del món– han demostrat amb escreix que la idea, realment, funciona en la pràctica.

Hi ha un gran nombre de publicacions en Ido o sobre l'Ido, incloent-hi gramàtiques i diccionaris en diverses llengües, des del suec fins al japonès. Existeix, fins i tot, una quantitat considerable de poesia en Ido, que inclou, per exemple, una meravellosa història còmico-heròica en vers (La Serchado, d'Andreas Juste). Hi ha un petit món esperant a ser descobert per qualsevol qui faci el mínim esforç requerit per a poder entendre aquest excel·lent idioma.

Usar aquesta llengua és, evidentment, divertit i apassionant al mateix temps, però també és una manera de contribuir a un món millor. Un món en el qual les persones ens entendrem, sens dubte, parlant una mateixa llengua.

Informació suplementària:

El moviment idista –no cal dir-ho, de caire internacional– compta amb tota una sèrie de llibreries i editorials el catàleg de les quals ofereix nombrosos llibres en Ido, o sobre l'Ido en diverses llengües nacionals:

Llibreria Tialisto
Ido Book Service
Llibreria de la Germana Ido Societo

Publikaji

A banda de les societats idistes d'àmbit local, existeix una organització internacional anomenada ULI (Uniono por la Linguo Internaciona Ido), que publica, periòdicament i des de fa molts anys, la revista "Progreso".

L'Ido Societo Hispana publica cada dos mesos la revista Adavane. Altra revista digna d'esmentar és: Kuriero Internaciona redactada pel senyor Jean Martignon

El col·lectiu idista té també un bon grapat de representants, distribuïts arreu del món, en països com ara Alemanya, Algèria, Andorra, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Benin, Bielorússia, Brasil, Canadà, Espanya, Estats Units, França, Gàmbia, Gran Bretanya, Holanda, Iran, Japó, Noruega, Polònia, Portugal, Rússia, Sri Lanka, Suècia, Suïssa, Veneçuela, Xile i Xina.

Reprezenteri di la linguo Ido

Per un altre costat, al llarg dels últims cinc o sis anys hem assistit, via Internet, a la creació i consolidació de diferents fòrums, mitjançant els quals l'Ido ha començat a gaudir d'un bon nivell de popularitat, participació i difusió. Heus-ne ací alguns, d'entre els més representatius:

IDO-CATALÀ-OCCITAN: http://es.groups.yahoo.com/group/IdoCatalaOccitan/

IDO-ESPANYOL: http://es.groups.yahoo.com/group/idoespanyol/

IDO-LISTO: http://groups.yahoo.com/group/idolisto/

Traducció, adaptació i actualització: PARTAKA

Per què Ido?